La primera aventura de Valentina Gontxarova i Larionova, una pilot espacial barreja de Lara Croft i la Tinent Ripley, s’ha escrit  a quatre mans (o sia: vint dits) en dos continents diferents (Europa del sud i EUA del nord) gràcies a l’existència dels correus electrònics.

Sebastià Roig i  Salvador Macip volien treballar junts des que es van conèixer a través de Dinamo, un fanzine delirant de ciència-ficció en català. L'excusa els la va proporcionar Circlet Press, una editorial americana, que el 15 d'abril de 1997 va fer una crida oberta per rebre contes de ciència-ficció eròtica lesbiana. Sebastià i Salvador van decidir escriure un relat (que s'acabaria convertint en la llavor de Mugrons de titani). La protagonista agafaria el nom de Valentina Tereshkova, la primera cosmonauta russa i el cognom de Natàlia Gontxarova, pintora futurista.

Un cop enllestit el conte, els va saber greu deixar la història a mitges: els personatges eren prou divertits com per allargar les seves peripècies a l'extensió d'una novel·la. D’aquesta manera va néixer la primera pornohavanera espacial qualificada “S”. 

Agafant com a referents Marcel Allain i Pierre Souvestre, autors de la sèrie Fantomas i capaços, segons testimonis presencials, d'escriure un llibre al mes, els nostres autors van pensar que ells també podrien fer un pulp a la velocitat de la llum. Per descomptat, no va ser així. Per començar, el projecte semblava que perillava quan, poc després d’haver-lo començat, en Salvador canviava les ribes del Mediterrani per una illa dels gratacels a l'altra banda de l’Atlàntic.

Però gràcies al correu electrònic, l'aventura no es va aturar. Després d’unes quantes giragonses, el pulp que més ha costat escriure de la història va aconseguir aterrar al gloriós espaiport de les lletres catalanes. El Juny del 2005 Mugrons de Titani guanyava el XIIè Premi de literatura eròtica Vall d'Albaida i demostrava que la ciència-ficció no té fronteres de gènere.